El més rellevant de les eleccions als Estats Units
-
Les eleccions presidencials d’avui són rellevants. Ho són per als Estats
Units i per a la resta del món. Però, diria, el més significatiu no n’és el
result...
Hace 2 semanas
18 comentarios:
Una enorme cantidad de influencias pueden observarse, lo cual es bueno. Es una muestra de que eras una esponja y aprendías, aprendías. No te limitabas a la influencia pop, que también está, pero no la única. Es por eso que sigues adelante: los chicos que se quedan con una sola influencia/visión suelen durar poco porque se les agota el invento. Y para pintar, escribir, lo que sea, se necesita estar abierto a tendencias y caminos, aunque luego nos hagamos mayores y escojamos de forma natural. Un abrazo y gracias por compartir este pedazo de tu vida de hace ya más de 30 años.
Estan muy bien hechos Jordi, me han gustado dos sobremanera, el Dalí y el Picasso.Salutacions.
Impresionantes. Especialmente algunos me han dejado sin palabras.
M´ han agradat els dibuixos. Em fa com una mena d´impressió profunda conèixer-los així: en la distància, a través d´un blog, després de tants anys.Em sento afortunada.
Ramon, mis influencias al principio eran las que más aparecían en la época, Picasso, Miró y Dalí.
Luego he absorvido de todo, pero aquellos años los recuerdo intensamente.
El Pop que tu dices no lo veo por ninguna parte, quizá tengamos un concepto diferente de lo que se llama Pop. En los años en que realicé éstos dibujos me interasaba Aubrey Beardsley, el modernismo, el surrealismo, Picasso, Velázquez, Leonardo...El Pop me interesaba para realizar los posters sobre actores i músicos famosos de la época, algún día os los mostraré...
Gràcias a tí por querer compartirlo.
Gracias m.eugènia
¿Prefieres lo figurativo a lo abstracto? o mejor dicho, ¿el realismo al surrealismo?
Susana, tu yacimiento de palabras es inagotable. Has dicho las justas.
un abrazo.
Montserrat,
el millor elogio al treball creatiu és sentir que fas afortunat al que ho veu.
Més val tard que mai.
Un petó.
Me estat mirant atentament els teus dibuixos... Quan els vas començar a fer, jo ni tan sols havia nascut.
Els traços delaten la il•lusió d'un Jordi Pascual jove, amb ganes d'aprendre i de provar noves coses. Es nota la sana influència dels mestres que es reflexa a mode d'admiració cap ells. M'encanta la fluïdesa de les línies i la provocació intrínseca (i inclús extrínseca en algun cas) que elles desprenen.
Agrair-te que hagis volgut compartir amb tots nosaltres aquests esbossos de la teva joventut per poder entendre millor la teva trajectòria com artista.
Humbert,
novament agrair-te la teva generosa mirada.
Quin sentit pot tenir l'art si no el compartim?
una abraçada.
Què bonic veure com el temps passa per sobre del carbò implementat amb vocació d'arribada. Què bonic reconèixer la nostra primera admiració pels que varen fer via (per cert, tindries que treure la darrera il·lustració per que el meu comentari sigui del tot encertat). Gràcies per compartir-ho.
La darrera il·lustració, serà un personatge del meu subconscient? tens raó, aquí l'admiració es converteix en bufa.
Jordi, el surrealisme és la meva debilitat i tot i que m'agraden tots, no he pogut evitar somriure amb el de Dalí. Felicitats!
Manel, tot i que Dalí em va influenciar molt de jove, ara sóc més critic de la seva obra, i sobretot amb les seves aproximacions polítiques al franquisme o a l'església catòlica. L'artista (aspecte que no se li pot negar) no sempre representa les millors qualitats del ésser humà, tret de la seva capacitat creadora.
Gràcies pel teu comentari.
Jordi, tot i que no seria l'entrada correcte per fer el comentari, a la meva dona, la relliscada per piano nº27 li ha encantat i tots dos sense dir-ho hem tingut la mateixa sensació: ens assembla estar escoltant un piano i una guitarra espanyola alhora com si fos una obra d'Albéniz però on realment, només hi ha piano!! Enhorabona
Yolanda i Manel
Manel, Yolanda, us prometo dedicar alguna de les meves improvisacions musicals a la Èlia amb aquest aire flamenc que tant us ha agradat.
Aquests comentàris m'estimulan. Gràcies.
These drawings of just out of your teenage years reveal a great deal of the young Pascual. They provoke a tender judgment.
Agradezco tu comentario, Anet. Mi inglés no es muy bueno, pero suficiente para apreciar tus palabras.
Un beso
Publicar un comentario