Empieza un nuevo año y vamos dejando atrás viejos años. Los que seguimos ya no somos tan nuevos, todo se cubre de pátinas que transforman su superficie. Repasando viejos dibujos míos también el papel se ha impregnado del paso del tiempo. Las imágenes que en ellos se muestran nacieron con pasión y dedicación prematura. Entre los años 1971-75 hice gran cantidad de dibujos, de los que ahora os presento una breve muestra. De los 16 a los 20 años ocupé gran parte de mi tiempo en explorar las posibilidades expresivas del lápiz sobre el papel. Los personajes admirados dejaron paso a los personajes de mi subconsciente. Espero que sigan tan nuevos ahora como entonces.
Una enorme cantidad de influencias pueden observarse, lo cual es bueno. Es una muestra de que eras una esponja y aprendías, aprendías. No te limitabas a la influencia pop, que también está, pero no la única. Es por eso que sigues adelante: los chicos que se quedan con una sola influencia/visión suelen durar poco porque se les agota el invento. Y para pintar, escribir, lo que sea, se necesita estar abierto a tendencias y caminos, aunque luego nos hagamos mayores y escojamos de forma natural. Un abrazo y gracias por compartir este pedazo de tu vida de hace ya más de 30 años.
M´ han agradat els dibuixos. Em fa com una mena d´impressió profunda conèixer-los així: en la distància, a través d´un blog, després de tants anys.Em sento afortunada.
Ramon, mis influencias al principio eran las que más aparecían en la época, Picasso, Miró y Dalí. Luego he absorvido de todo, pero aquellos años los recuerdo intensamente. El Pop que tu dices no lo veo por ninguna parte, quizá tengamos un concepto diferente de lo que se llama Pop. En los años en que realicé éstos dibujos me interasaba Aubrey Beardsley, el modernismo, el surrealismo, Picasso, Velázquez, Leonardo...El Pop me interesaba para realizar los posters sobre actores i músicos famosos de la época, algún día os los mostraré... Gràcias a tí por querer compartirlo.
Me estat mirant atentament els teus dibuixos... Quan els vas començar a fer, jo ni tan sols havia nascut.
Els traços delaten la il•lusió d'un Jordi Pascual jove, amb ganes d'aprendre i de provar noves coses. Es nota la sana influència dels mestres que es reflexa a mode d'admiració cap ells. M'encanta la fluïdesa de les línies i la provocació intrínseca (i inclús extrínseca en algun cas) que elles desprenen.
Agrair-te que hagis volgut compartir amb tots nosaltres aquests esbossos de la teva joventut per poder entendre millor la teva trajectòria com artista.
Què bonic veure com el temps passa per sobre del carbò implementat amb vocació d'arribada. Què bonic reconèixer la nostra primera admiració pels que varen fer via (per cert, tindries que treure la darrera il·lustració per que el meu comentari sigui del tot encertat). Gràcies per compartir-ho.
Manel, tot i que Dalí em va influenciar molt de jove, ara sóc més critic de la seva obra, i sobretot amb les seves aproximacions polítiques al franquisme o a l'església catòlica. L'artista (aspecte que no se li pot negar) no sempre representa les millors qualitats del ésser humà, tret de la seva capacitat creadora.
Jordi, tot i que no seria l'entrada correcte per fer el comentari, a la meva dona, la relliscada per piano nº27 li ha encantat i tots dos sense dir-ho hem tingut la mateixa sensació: ens assembla estar escoltant un piano i una guitarra espanyola alhora com si fos una obra d'Albéniz però on realment, només hi ha piano!! Enhorabona
Manel, Yolanda, us prometo dedicar alguna de les meves improvisacions musicals a la Èlia amb aquest aire flamenc que tant us ha agradat. Aquests comentàris m'estimulan. Gràcies.
romanço d' ¨En Bernat Banyut¨
-
ROMANÇO D’EN BERNAT BANYUT
1- Ala vila de Celrà
a redós de les Gavarres,
el foll Bernat Verdaguer
el dimoni festejava.
2-Era negre ...
Programa 465: Rocco i els seus germans
-
*Diumenge, 7 d’octubre de 2018, a les 13:00*
Programa 465
*Rocco i els seus germans (Nino Rota, 1960)*
Avui dediquem *El violí vermell* a una gran ...
Nuevo blog
-
Este blog se autodestruirá por inacción en 5, 4, 3... A partir de ahora,
mis novedades estarán disponibles en Tumblr
nuevo blog
y si quereis ver mi portfoli...
El placer del no-actuar
-
.
En el mundo, lo verdadero y lo falso ciertamente no se pueden determinar.
El no-actuar, empero, sí puede determinar lo verdadero y lo falso. La
felici...
-
L'aire escura el blanc
obert com un sospir
i agafat al tall de la vida
que brota des de l'arrel.
Ets una font per als ulls,
la meravella fecunda
que omple de...
Zeitgeist o el espíritu de los tiempos
-
La palabra Zeitgeist, es una expresión que proviene del alemán “zeit”, que
significa “tiempo” y de “geist”, que equivale a “espíritu”. Se refiere,
espec...
-
Los viejos relatos de viajes van a ser algo tan precioso como las grandes
obras de arte; porque la tierra desconocida era algo sagrado y jamás podrá
volver...
18 comentarios:
Una enorme cantidad de influencias pueden observarse, lo cual es bueno. Es una muestra de que eras una esponja y aprendías, aprendías. No te limitabas a la influencia pop, que también está, pero no la única. Es por eso que sigues adelante: los chicos que se quedan con una sola influencia/visión suelen durar poco porque se les agota el invento. Y para pintar, escribir, lo que sea, se necesita estar abierto a tendencias y caminos, aunque luego nos hagamos mayores y escojamos de forma natural. Un abrazo y gracias por compartir este pedazo de tu vida de hace ya más de 30 años.
Estan muy bien hechos Jordi, me han gustado dos sobremanera, el Dalí y el Picasso.Salutacions.
Impresionantes. Especialmente algunos me han dejado sin palabras.
M´ han agradat els dibuixos. Em fa com una mena d´impressió profunda conèixer-los així: en la distància, a través d´un blog, després de tants anys.Em sento afortunada.
Ramon, mis influencias al principio eran las que más aparecían en la época, Picasso, Miró y Dalí.
Luego he absorvido de todo, pero aquellos años los recuerdo intensamente.
El Pop que tu dices no lo veo por ninguna parte, quizá tengamos un concepto diferente de lo que se llama Pop. En los años en que realicé éstos dibujos me interasaba Aubrey Beardsley, el modernismo, el surrealismo, Picasso, Velázquez, Leonardo...El Pop me interesaba para realizar los posters sobre actores i músicos famosos de la época, algún día os los mostraré...
Gràcias a tí por querer compartirlo.
Gracias m.eugènia
¿Prefieres lo figurativo a lo abstracto? o mejor dicho, ¿el realismo al surrealismo?
Susana, tu yacimiento de palabras es inagotable. Has dicho las justas.
un abrazo.
Montserrat,
el millor elogio al treball creatiu és sentir que fas afortunat al que ho veu.
Més val tard que mai.
Un petó.
Me estat mirant atentament els teus dibuixos... Quan els vas començar a fer, jo ni tan sols havia nascut.
Els traços delaten la il•lusió d'un Jordi Pascual jove, amb ganes d'aprendre i de provar noves coses. Es nota la sana influència dels mestres que es reflexa a mode d'admiració cap ells. M'encanta la fluïdesa de les línies i la provocació intrínseca (i inclús extrínseca en algun cas) que elles desprenen.
Agrair-te que hagis volgut compartir amb tots nosaltres aquests esbossos de la teva joventut per poder entendre millor la teva trajectòria com artista.
Humbert,
novament agrair-te la teva generosa mirada.
Quin sentit pot tenir l'art si no el compartim?
una abraçada.
Què bonic veure com el temps passa per sobre del carbò implementat amb vocació d'arribada. Què bonic reconèixer la nostra primera admiració pels que varen fer via (per cert, tindries que treure la darrera il·lustració per que el meu comentari sigui del tot encertat). Gràcies per compartir-ho.
La darrera il·lustració, serà un personatge del meu subconscient? tens raó, aquí l'admiració es converteix en bufa.
Jordi, el surrealisme és la meva debilitat i tot i que m'agraden tots, no he pogut evitar somriure amb el de Dalí. Felicitats!
Manel, tot i que Dalí em va influenciar molt de jove, ara sóc més critic de la seva obra, i sobretot amb les seves aproximacions polítiques al franquisme o a l'església catòlica. L'artista (aspecte que no se li pot negar) no sempre representa les millors qualitats del ésser humà, tret de la seva capacitat creadora.
Gràcies pel teu comentari.
Jordi, tot i que no seria l'entrada correcte per fer el comentari, a la meva dona, la relliscada per piano nº27 li ha encantat i tots dos sense dir-ho hem tingut la mateixa sensació: ens assembla estar escoltant un piano i una guitarra espanyola alhora com si fos una obra d'Albéniz però on realment, només hi ha piano!! Enhorabona
Yolanda i Manel
Manel, Yolanda, us prometo dedicar alguna de les meves improvisacions musicals a la Èlia amb aquest aire flamenc que tant us ha agradat.
Aquests comentàris m'estimulan. Gràcies.
These drawings of just out of your teenage years reveal a great deal of the young Pascual. They provoke a tender judgment.
Agradezco tu comentario, Anet. Mi inglés no es muy bueno, pero suficiente para apreciar tus palabras.
Un beso
Publicar un comentario