"Aún recordamos aquel Robert Montgomery que para nosotros es y será el auténtico, aquel Robert que era siempre el chico mimado, con un piso en la Quinta Avenida, con su eterno smoking, su leve tambaleo y arrastrándose de barra en barra para pedir un whisky. Intranscendente si se quiere, pero demostrando su buena madera do actor, cosa que confirmó al efectuar una escapada al género dramático en, "Al caer la noche”.Pero llegó la guerra y con ella la movilización, Robert fue destinado a ser un héroe más. De allí volvió más formal, más hombre, más curtido y en consecuencia con ganas de renovación.
Volvió a interpretar, pero empezó a dirigir sustituyendo a Jhon Ford en, “The were expendable”. Ello le animó y se lanzó en busca de algo diferente en la técnica, algo original que se apartara de lo trillado, y aquí está, “LA DAMA DEL LAGO”.
En realidad, no puede decirse que esa originalidad técnica sea precisamente una innovación en el séptimo arte, el cine francés de avant-guerre lo empleó sistemáticamente y sin ir más lejos hemos visto últimamente muestras de ello en el film de H.G. Clouzot -ganador del primer premio de dirección en la Bienal de Venecia de 1947-, “El asesino habita en el nº 21”.
Robert Montgomery no ha hecho más que prolongar el sistema en su extensión, lo que da lugar a una lentitud hija de la falta de vivacidad y ritmo obligados por ésos diálogos de los personajes con la cámara, que vienen a ser cinematográficamente hablando, unos monólogos insoportables, aunque el monólogo sea, la mayoría de las veces, una cara tan atrayente como la de Audrey Totter.
De todas formas es de elogiar esa inquietud de Robert Montgomery para encontrar algo nuevo, aunque preferimos aquel Robert cínico y tambaleante con una copa de whisky en la mano."
JOSEP PASCUAL LLORENS
(9-11-1947)
Producción M.G.M. 1946.
5 comentarios:
Està molt bé la crítica. No sabia que el teu pare hagués estat crític de cinema... La peli no l'he vista però darrerament sento molta atracció per aquestes pel.lícules antigues. Salutacions
M'he donat una volta pel teu bloc i he anat cap al principi. He descobert el projecte del teu pare. Quina creativitat més bèstia. Admiro aquesta gent. Penso que està molt bé el que fas, a ell li hagués agradat. Em donaré una volta amb més temps per descobrir, pausada i detalladament l'univers dels Pascual. Sincerament, molt interessant, no només els textos sinó la creativitat plàstica. De tal palo...
Ramon, no saps quan t'agraeixo que t'hagis interessat per la crítica cinematogràfica del meu pare.
De tots els seus treballs sobre cinema vull destacar la "Panoràmica internacional cinematogràfica dels anys 1949-1952", on fa un resum de la producció de cinema en tots aquells països on hi havia una industria adequada.
Un dossier de 82 pàgines on enumera tots els locals existents, la seva capacitat i la concurrència de públic. Els concursos, biennals, els documentals premiats, directors, actors, etc, etc.
Estic segur que li faria molta il·lusió compartir la seva passió amb tots vosaltres.
Una abraçada
Hola Jordi,la veritat es que no he vist la peli i tampoc recordo l'actor,es estupendo que rememoris el teu pare i el seu treball.Salutacions.
m.eugènia,
el meu pare em va donar allò que ell creia era el millor per a mi, entre altres coses la llibertat de fer allò que més m'ha agradat, respectar els meus interessos artístics i confiar en el que feia.
En agraïment vull deixar testimoni de la seva passió pel cinema, del seu exercici creatiu, de la seva il·lusió arxivada durant molt temps i que gràcies a Internet pot compartir amb vosaltres.
Molt agraït pel teu comentàri.
Publicar un comentario